V Cursa Vila de Falset

Me vaig posar la fita de tornar a fer una cursa després de molt temps, gairebé un any, i començar en la Cursa de Falset. Però una vegada feta la inscripció i de quedar en gent per anar-hi, parlo en lo presi, Jon, i me diu que es una cursa molt lletja i poc atractiva....meccc...error.

Suposo que han canviat el circuit i es molt bonic, molt atractiu, en molta sendera i gairebé tota emboscada, cosa que en un dia tan calent com ahir es de agrair.
Arribem a Falset sobre les 8.10h. i trobem enseguida el lloc de sortida, aparquem a la primera i a buscar els dorsals. Allí veig gent del club, que porten la roba de Montbike Trail, però no els conec, així que no els dic res...semblen tots molt professionals i jo no se ni si acabaré!
Passen les 9 h. del matí quant donen la sortida...tots junts, cursa i marxa, així que els primes passos una mica complicats, després de sortir del poble, ens embossem tots i a guardar torn...i una vegada passada la carretera per baix d’un ull, comença ja una pista de pujada. Es la primera de les tres pujades fortes del dia. Coronem la pista i entrem a una sendera molt ampla que ens porta al lateral de la carretera que porta a Reus, i continua la pujada per una sendera molt empinada, en trams que costen de pujar i tot... be, al menys a mi...Coronem la primera pujada al Camí de les Torres, km 4, i aquí comença una llarga baixada per sendera i pista que ens porta al km 7.5...les sensacions no son bones...la pujada m’ha costat molt i no vaig massa be...però estes son les coses, a partir d’aquí començo a recuperar-me i vaig trobant el meu ritme.

La ruta es molt bonica, amb pistes que ens porten a una sendera que cresteja el Coll de l’Eulada, la segona de les pujades, i comença la segona de les baixades, fins al km 14 aproximadament, amb vistes del poble de Marça i les terrasses de vinyes...La baixada la trobo dura, en molta pedra solta, però ara ja se que acabaré...o no!
La tercera pujada i mes dura. Aquí coincideixo en una noia de Alcanar i continuem corren junts al temps que ens contem les penes...a mi me marca el bessó dret...a mi l’esquerre...me fa mal un dit...i al cap d’un moment  se’ns ajunta una noia de la Sénia...elles no porten aigua i jo en previsió de la calor he agafat el cinturó amb les bidons i els he anat omplin a cada avituallament...així que els vaig passant per hidratar-nos tots i intentar que no ens pugen els bessons. Ens trobem un noi que porta l’equipació de Montbike...es molt jovenet i va mort...li dono ànims i aigua...però no pot seguir-nos.
Arribem a la zona de la cronoescalada, que es una novetat d’aquest any. Ens prenen el temps amb el xip i comencem a pujar. El lloc per on passem es espectacular, de pedra roja, amb una ermita enclavada a la roca i després continuem  per una sendera de rampes curtes i empinades que acaben a una canal on trobem una tirada de corda de 50/60 mts. que ens ajuda a pujar. Crec que una tirada de corda sola es poc ja que la gent no s’espera i pujem tots junts, cosa que ho feia una mica perillós...però ja som dalt i ara toca baixar...però parant conte dels maleïts bessons...Marta, la noia de la Sénia i que fa maratons se’ns en va poc a poc i ens quedem Noemi d’Alcanar i jo...i arribem a meta donan-mos ànims l’un a l’altre...ja esta...ara si que la acabo...segur!!!!
Nomes me cal puntuar la organització, la ruta, les marques , els avituallament...i els dono un 10 en tot.
Nomes una cosa a millorar: l’any que be potets de reflex als avituallaments per als matats com jo que van a una cursa sense preparació... 

(Jaume)

IV Volta a Catí

Dissabte passat 10/09/2011, dos Mont-bikers van anar a fer la IV Volta a Catí, cursa de 21 km i + 1200 metres de desnivell, la sortida fou a les 8,00 del matí amb 300 corredors a la sortida, Després d’un parell de quilòmetres que comencen tirant una mica cap amunt arribem a la primera pujada (km 2,3 i cota 750 m) on abans trobem el primer punt d’aigua. La pujada es divideix en un parell de trams, un primer bastant empinat, per senda, que després es suavitza per vorejar una antiga paret pertanyent a l’antiga "Tanca dels matxos"
fins arribar a un petit coll (km 3 i cota 860m) amb unes vistes a la dreta de les Coves Miralles, a la paret de davant del barranc. Després ens fiquem en un primer tram de bosc, curt, i una pujada per arribar al Mas de la tancada, que el deixem a mà dreta per continuar en pujada fins agafar un nou camí per un nou tram de bosc d’alzina. Després, el camí ens torna baixada fins arribar a un nou coll (La Selleta, km 5, cota 990m), amb unes precioses vistes del Tossal de la Nevera i del Barranc de la Canaleta, on ens encaminem. Després de 0,5 km de baixada (una mica tècnica) arribem al segon avituallament (Font de la Canaleta, km 5,5, cota 870m).

Aquí comença la segona pujada, primer per un camí pel marge dret del barranc anem agafant alçada fins arribat un moment que creuem al costat esquerre, seguim un nou camí (deixant-nos el Tossal a l’esquena) per tornar a girar a la dreta i dirigint-nos a la base de la canal de pujada al Tossal (km 6,8, cota 1020m), on agafem un antic camí que voreja la pedrera i agafa alçada, primer de forma progressiva, després més directament cap amunt. Arribats a la canal, pugem pel centre, per terreny menys tècnic però inclinat, per arribar a una primera avant cim del Tossal. Uns segons per agafar aire i fer una ullada al tram de pujada i ataquem l’ultima part de la pujada, seguint les marques i buscant el millor camí, passarem per un tram una mica tècnic i arribem a fer cim al Tossal de la Nevera (1286m i km 7,8), on hi ha instal·lat un control de pas. La baixada coincideix en els seus primers metres amb la pujada, però de seguida agafa un camí més a l’esquerra, arribant al tercer control (Portera de Conrony, km 9,2, cota 1100m) després d’un tram de senda i camp a través que planeja bastant.

Després d’una lleugera pujada, agafem la preciosa senda dels Campanarets que, durant 1 km, ens porta per un petit bosc amb unes espectaculars vistes del Barranc de la Massada i del balneari de l'Avellà. Una nova baixada alguna cosa tècnica ens porta al punt d’avituallament del Coll del Catxo (km 11,4, cota 995m). Un cop avituallats, nou camí voladora que ens porta fins a la Bassa de Borxo, on agafem un nou camí més tècnic que es convertirà en un tram de barranc fàcil fins al Triador, on una nova pujada de 800m ens portarà
al Control de Pas i Avituallament del balneari de l'Avellà (km 14,2, cota 910m). El recorregut ens porta en direcció a la Glorieta, baixada curta i agafarem la famosa "Senda de l'infern", curta però exigent (a hores d’ara de carrera i de desnivells acumulats a les cames), que ens deixa en una pista que, primer per uns metres cap amunt i després en baixada, ens tornaran al Control del Catxo (aquesta vegada, km
16,2 i cota 995m). Després d’avituallament, agafem l’últim camí del recorregut, una preciosa senda que ens oferirà unes precioses vistes del Barranc de la Massada i ens porta fins a la Font de la Massada, on el terreny es torna barranc amb uns metres de ferm pedregós (300m) fins agafar la pista que ja s’enfila en direcció a meta. Abans, un últim punt d’aigua a 2km de meta ens permetrà refrescar-nos i després de 1 km de pista i 1km d’asfalt, entrarem al poble pel camí del Bosc fins Meta.

Després de tot, una cursa de Muntanya con ha d’esser, excloent la sortida i entrada al poble, que no el podem fer de terra.

101 Ramon Gasparín. 2H 34M

159 Ramon Montesó. 2H 49M

Ara amics fins Alcanar.


Ramon Montesó.

III TRAVESSA BORGES - MONTBLANC

El passat diumenge 28 d’agost, un Mont-biker va realitzar la III Travessa Les Borges Blanques – Montblanc, és una caminada de resistència de 51,7 km i 2400 m de desnivell acumulat que va discorre principalment per camins i pistes forestals de les Garrigues i de la Conca de Barberà amb l´objectiu d´arribar a Montblanc en menys de 13 hores i puntuable per la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

La sortida va esser a les 7:00 del matí des de la Plaça de la Constitució de Les Borges Blanques, i l´arribada a Montblanc (Convent de St Francesc).

El recorregut va tenir  6 controls de pas obligatori, on va caldre segellar la tarja de pas. Hi havia 10 avituallaments líquids (entre ells 2 de sòlids) i 6 controls de pas. Un recorregut de pujades i baixades suaus durant 42,5 km, per començar a partir d’aquí dos pujades i baixades com cal, per arrivar al final a Montblanc.

Al final van arrivar 346 corredors-caminadors, amb un temps el primer de 4H22M i de 12H39M l’últim, de la nostra zona dos companys de la rapita, un del trail cer la Senia i dos de la UEC, el company Ramon Curto va arrivar en la possició 8.

El que vos transmet la crònica a la posició 90 amb 6H59M.

Fins aviat nois.

Ramon.

Sortida a l'Aneto

El passat dijous 18 d’agost 2 Montbikers (Jordi S i Martí), acompanyats d’en Joan S, ens vam dirigir cap a Benasc, per provar l’aventura de pujar fins el pic més alt dels Pirineus.

Així, aquella mateixa tarda vam acampar a l’àrea de la Senarta, a la sortida de Benasc. Al matí següent, a les 4.20h, uff, a l’aire per desmuntar la tenda i esperar l’autobús que ens passa a recollir a les 5.15h per recórrer el 8 km de pista que separen aquesta àrea del refugi de Coronas, a la Vall de Ballibierna.

A les 6h del matí vam començar a caminar acompanyats d’una quinzena d’excursionistes. L’itinerari a seguir era per tant pujar per la cara sud de Coronas, molt menys freqüentada, més directa i segons molta genta més bonica, atès que passa pels diferents estanys i glaciar de Coronas, i fins arribar després d’una petita grimpada al Coll de Coronas. Allí vam enllaçar amb la cara nord i el glaciar d’Aneto, i amb tota la processó de gent dels que pugen des del refugi de la Renclusa. Allà mateix ens col·loquem els grampons i en 45 minuts en plantem a l’avantcim. Només ens quedava creuar el nomenat Pas de Mahoma i ja està, a les 12:30h aprox. “anetitzem” a 3404m d’alçada, després de pujar aproximadament 1500 metres.

Després d’un descans i disfrutar de les meravelloses vistes cap avall. En aquesta ocasió baixem per un dels itineraris que baixen per la cara Nord, passant també per l’estany de Salterillo i l’emblemàtic lloc del Forau d’Aiguallut.

Abans de les sis de la tarda acabem l’excursió al Pla de la Besurta, lloc que coincideix amb l’estació d’esquí de fons de Llanos del Hospital.

I per fi de tornada cap a casa un pèl cansats, parlant de com ha anat la petita aventura i com no ja pensant en organitzar una altra d’aquest tipus per l’any vinent. Sonen diferents llocs, Mont Perdut, Perdiguero, Pica d’Estats.... etc. Ja sabeu, s’admeten propostes....

Les fotos aquí....

(Martí)

XIII VOLTA SERRA D’EN GALCERAN & V CURSA DE MUNTANYA DE VISTABELLA

SERRA D’EN GALCERAN

El passat dia 23 de juliol, dos Montbikers van fer cap a la Serra d’en Galceran, poble del Maestrat, es feia la XIII volta a peu, un recorregut de 17,00 km i un desnivell + de 980 metres, una vegada recollit el dorsal, un conegut de les nostres terres, el Victor Rojo Romero, del trail Cer La Sénia.

La sortida a les 8,00 del matí, un total de 362 corredors, es passa pel mig del  poble, baixada fins el Mas de les Solanes, on comença una petita però intensa pujada, la costera del Lluïso, arribant al coll de Morella, Mas de Paula, passant pel l’avencs de la Roca del Figuerol, baixada cap el frontó, pugem el tossal del Mas de Ximet,  comencem una forta i llarga pujada passant per pedregals, canviant el recorregut de l’any passat, fins el Collet de la Grevol, passant pel Tossal de Saragossa, baixada fins el Mas de Gargallo, passant pel l’ombria de la Mola i arribada al poble, carrera distreta i amb una mica de calor.

97        Ramon Gasparín         1H47M.

178      Ramon Montesó         1H59M.

V CURSA DE MUNTANYA DE VISTABELLA

Aquest passat diumenge 7 d’agost de 2011, dos Montbikers es van desplaçar fins a Vistabella del Maestrat, dintre del circuit de curses de muntanya de Castelló Nord, una bona matinada, sortint d’Amposta a les 5 del matí, per arribar a Vistabella a les 7H15Minuts del matí a una alçada de 1.248 metres.

La participació va esser de 376 corredors, amb tres companys coneguts de la Sénia i 3 de Tortosa, una cursa de 26 KM i +1000 metres.

L’eixida va esser de la plaça de l’església, des don creuem el poble pel carrer principal i agafem el conegut GR-7. Amb un tram corredor, una baixada prou fàcil i ràpida seguida de quilòmetre i mig aproximadament de pla. Les vistes del Penya golosa son una meravella, val la pena mirar-lo un instant.
Arribem al mas de Carrascal, les cames ja s’han escalfat  després d’un ritme molt alt, pareix que anem per asfalt, i les posem a proba amb una petita pujada, curteta, senzilla, per obrir boca, seguit d’un pas amb molta pedra solta, tota una experiència. El primer avituallament ja està aquí, només queden uns metres de pista i arribem al mas de Gual (primer control), on hi ha aigua i menjar. Creuem el mas entre les cases i correm per una zona carregada de vegetació. Segueix sent pla, és moment per mentalitzar-se, la pujada seria la tenim aquí.
Quan arribem a la rambla, correm 100 metres per ella i a l’esquerra veiem que surt un caminet entre els arbres, empinat, ja dibuixa que la pujada es interessant. Aquesta és la pujada del ‘mal pas’ fins a la font de l’Algebà, dura, però agraïda. És una sendera que corre entre mig de les soques dels arbres del pinar. L’ombra en aquest tram es agradable en mig d’alguns bolets. Una vegada arribem a la font només queda un petit tram de pujada, és curt, però més empinat. Quan eixim de la vegetació, la pujada s’ha acabat, estem a 1600 metres d’alçada i trobarem un punt d’aigua.
No podem fer altra cosa que baixar! Seguint les marques del PR “camí de les carretes” farem una baixada super ràpida (això si en mig trobem tots els pisteros i asfalteros que sols fan nosa) i en un moment arribarem a Sant Joan (segon control amb líquid i sòlid). Des d’aquí fins la Banyadera tot és pujada. No té molta pendent, és fàcil i bona de fer, però és sempre amunt.

De la Banyadera agafem una senda estreteta que ens porta al mas de Benages (tercer control, líquid i sòlid), sense cap dificultat. Aquest és un altre punt on val la pena contemplar el paisatge. Tota la cursa té molt bones vistes, però aquí et quedes meravellat! Des del mas una baixada corredora, ràpida, amb pendent ens porta fins al GR de tornada al poble.
El primer tram és de pujada, no gaire llarg però les cames ja noten l’esforç que hem fet fins ara. Després una baixada curta entre pins i un poc de pista ens duran al Mas dels Arcs (quart control, líquid i sòlid) i Mas de Manzanares.

L’entorn per el que correm en aquest masos és immillorable. Amb ombra, amb vegetació… Nomes queda el tram final de la cursa, des del mas del Collet, agafem el camí que porta a Vistabella. Estret, prou pla, amb una mica d’inclinació i amb unes vistes impressionants que ens durà fins a l’últim punt d’aigua, això si una mica solejat. Per entrar al poble correrem la volta al Pinet, que ens portarà a la Font d’alt i d’aquesta per la plaça fins a l’arribada on ens esperà l’aplaudiment del públic.

155         Ramon Gasparin              3H05M.

176         Ramon Montesó              3H09M.

(Ramon) 

PD: Ramon's no pareu!!!!! Gràcies de nou per les cròniques i ànims cracks!

ULTRA TRAIL ANDORRA

Una vegada passades les vacances i amb una mica de retràs, faig la cronica de la cursa ultra trail mitic d’Andorra celebrada els dies 15,16 i 17 de juliol. Com sempre vam desplaçar-nos a Andorra Juanjo Queral i jo. Despres de passar el divendres per Ordino i recollir els dorsals, les hores per pendre la sortida es feien interminables. Després d’un bon sopar, a les 11:00 de la nit,  amb focs d’artifici i un ambient genial es donava la sortida a la cursa. Mes de 500 corredors pels carrers d’Ordino começavem a correr entre la molta gent que ens donava suport. No m’enrollare molt explicant la cursa ja que dóna per moltes pagines, entre lo bonic i dur del recorregut i les innombrables anecdotes.

Les primeres pujades per la nit van estar dins de lo previst ja que pujavem bastant frescos, (la pujada al pic de Comapedrosa 2.900 m a dalt al cim ens vam trobar un gaitero i un timbaler  per donar anims a corredors, això si que ens va posar “gallina de piel” ja que estan tocant al peu del canyó del primer corredor  que passa a l’ultim sense descans), ja entrant durant la primera hora del matí pareix que et dóna més energia la sortida del sol però arriba el mig dia i el cansament i el calor fa que la cursa encara es fa més dura. 

La segona part de la cursa després del control de la Margineda, venia una de les pujades més dures pel desnivell, va ser la que temiem tots els participants i que a la gran majoria tenien el dubte de seguir o abandonar. Entrant a la segona nit ja les forçes estaven cada vegada més fruixes, però vam seguir endavant ja que el objectiu es trobava a prop. Cap a les 4 de la matinada Juanjo ja va acabar la cursa amb un temps de 28 hores, jo encara em trobava al quilometre 90 i em quedava dues pujades i dues baixades, aquestes es van fer eternes ja que el cansament es notava i molt. Després de les durissimes pujades, baixades i innumerables anecdotes, amb 36 hores vaig creuar la meta, repte aconseguit, els dos amb aconseguit estar Finisher a la Ultra Trail Mitic Andorra 2011. 

112 km     9.700 +

Xavi Tomas

II CURSA DE MUNTANYA DE MORELLA

Aquest passat diumenge 17 de juliol dos Montbikers es van desplaçar a Morella, lloc on es feia la II Cursa de Muntanya de Morella, una cursa d’uns 23 km i un desnivell aproximat de + 950 metres.

La sortida va esser a les 8,00 del matí, de la part alta del Castell, uns 205 corredors, amb un començament per asfalt per agafar ell PR-CV-215 en direcció N, per un cami entre parets i trams de senda molt corredores, fins enllaçar amb el PR-CV-216 a l’alçada de la Torre del Posso, on està situat el C1. Seguim per aquest últim PR, pujant fins una zona amb un petit bosc de pins molt xulo, on un gir a la dreta mos porta en baixada fins el Mas de Carceller, això sí, abans passant pel mig de les vaques negres amb els bidells, no sabies si mirar a la dreta o la esquerra per apretar a córrer. Un petit tram de baixada semi-tècnica i una pujada, primer per senda, després per pista, i per més senda, arribem al sostre de la prova, la zona dels aerogeneradors de Torre Miró (C2).

A partir d’aquí, tram de pista que deixarem per iniciar una baixada per senda fins una nova masia i per un nou PR-CV arribem fins Xiva, passant abans per una zona de barrancs i coves espectaculars.

Després del C3 de Xiva, nova pujada per el PR-CV-216, però aquesta vegada en direcció oposada fins a arribar a la anterior zona del petit bosc de pins, on enllacem amb el mateix tram del principi però aquesta vegada en direcció oposada, passant de nou per la Torre del Posso (C4) i desfent el camí arribem de nou a Morella.

Una carrera distreta i adequada per deleitar de les vistes que teníem.

84       Ramon Gasparin                 2H32M.

114     Ramon Montesó                  2H45M.

Fins la proxima nois.

Ramon Montesó.