SERRA D’EN GALCERAN
El passat dia 23 de juliol, dos Montbikers van fer cap a la Serra d’en Galceran, poble del Maestrat, es feia la XIII volta a peu, un recorregut de 17,00 km i un desnivell + de 980 metres, una vegada recollit el dorsal, un conegut de les nostres terres, el Victor Rojo Romero, del trail Cer La Sénia.
La sortida a les 8,00 del matí, un total de 362 corredors, es passa pel mig del poble, baixada fins el Mas de les Solanes, on comença una petita però intensa pujada, la costera del Lluïso, arribant al coll de Morella, Mas de Paula, passant pel l’avencs de la Roca del Figuerol, baixada cap el frontó, pugem el tossal del Mas de Ximet, comencem una forta i llarga pujada passant per pedregals, canviant el recorregut de l’any passat, fins el Collet de la Grevol, passant pel Tossal de Saragossa, baixada fins el Mas de Gargallo, passant pel l’ombria de la Mola i arribada al poble, carrera distreta i amb una mica de calor.
97 Ramon Gasparín 1H47M.
178 Ramon Montesó 1H59M.
V CURSA DE MUNTANYA DE VISTABELLA
Aquest passat diumenge 7 d’agost de 2011, dos Montbikers es van desplaçar fins a Vistabella del Maestrat, dintre del circuit de curses de muntanya de Castelló Nord, una bona matinada, sortint d’Amposta a les 5 del matí, per arribar a Vistabella a les 7H15Minuts del matí a una alçada de 1.248 metres.
La participació va esser de 376 corredors, amb tres companys coneguts de la Sénia i 3 de Tortosa, una cursa de 26 KM i +1000 metres.
L’eixida va esser de la plaça de l’església, des don creuem el poble pel carrer principal i agafem el conegut GR-7. Amb un tram corredor, una baixada prou fàcil i ràpida seguida de quilòmetre i mig aproximadament de pla. Les vistes del Penya golosa son una meravella, val la pena mirar-lo un instant.
Arribem al mas de Carrascal, les cames ja s’han escalfat després d’un ritme molt alt, pareix que anem per asfalt, i les posem a proba amb una petita pujada, curteta, senzilla, per obrir boca, seguit d’un pas amb molta pedra solta, tota una experiència. El primer avituallament ja està aquí, només queden uns metres de pista i arribem al mas de Gual (primer control), on hi ha aigua i menjar. Creuem el mas entre les cases i correm per una zona carregada de vegetació. Segueix sent pla, és moment per mentalitzar-se, la pujada seria la tenim aquí.
Quan arribem a la rambla, correm 100 metres per ella i a l’esquerra veiem que surt un caminet entre els arbres, empinat, ja dibuixa que la pujada es interessant. Aquesta és la pujada del ‘mal pas’ fins a la font de l’Algebà, dura, però agraïda. És una sendera que corre entre mig de les soques dels arbres del pinar. L’ombra en aquest tram es agradable en mig d’alguns bolets. Una vegada arribem a la font només queda un petit tram de pujada, és curt, però més empinat. Quan eixim de la vegetació, la pujada s’ha acabat, estem a 1600 metres d’alçada i trobarem un punt d’aigua.
No podem fer altra cosa que baixar! Seguint les marques del PR “camí de les carretes” farem una baixada super ràpida (això si en mig trobem tots els pisteros i asfalteros que sols fan nosa) i en un moment arribarem a Sant Joan (segon control amb líquid i sòlid). Des d’aquí fins la Banyadera tot és pujada. No té molta pendent, és fàcil i bona de fer, però és sempre amunt.
Arribem al mas de Carrascal, les cames ja s’han escalfat després d’un ritme molt alt, pareix que anem per asfalt, i les posem a proba amb una petita pujada, curteta, senzilla, per obrir boca, seguit d’un pas amb molta pedra solta, tota una experiència. El primer avituallament ja està aquí, només queden uns metres de pista i arribem al mas de Gual (primer control), on hi ha aigua i menjar. Creuem el mas entre les cases i correm per una zona carregada de vegetació. Segueix sent pla, és moment per mentalitzar-se, la pujada seria la tenim aquí.
Quan arribem a la rambla, correm 100 metres per ella i a l’esquerra veiem que surt un caminet entre els arbres, empinat, ja dibuixa que la pujada es interessant. Aquesta és la pujada del ‘mal pas’ fins a la font de l’Algebà, dura, però agraïda. És una sendera que corre entre mig de les soques dels arbres del pinar. L’ombra en aquest tram es agradable en mig d’alguns bolets. Una vegada arribem a la font només queda un petit tram de pujada, és curt, però més empinat. Quan eixim de la vegetació, la pujada s’ha acabat, estem a 1600 metres d’alçada i trobarem un punt d’aigua.
No podem fer altra cosa que baixar! Seguint les marques del PR “camí de les carretes” farem una baixada super ràpida (això si en mig trobem tots els pisteros i asfalteros que sols fan nosa) i en un moment arribarem a Sant Joan (segon control amb líquid i sòlid). Des d’aquí fins la Banyadera tot és pujada. No té molta pendent, és fàcil i bona de fer, però és sempre amunt.
De la Banyadera agafem una senda estreteta que ens porta al mas de Benages (tercer control, líquid i sòlid), sense cap dificultat. Aquest és un altre punt on val la pena contemplar el paisatge. Tota la cursa té molt bones vistes, però aquí et quedes meravellat! Des del mas una baixada corredora, ràpida, amb pendent ens porta fins al GR de tornada al poble.
El primer tram és de pujada, no gaire llarg però les cames ja noten l’esforç que hem fet fins ara. Després una baixada curta entre pins i un poc de pista ens duran al Mas dels Arcs (quart control, líquid i sòlid) i Mas de Manzanares.
L’entorn per el que correm en aquest masos és immillorable. Amb ombra, amb vegetació… Nomes queda el tram final de la cursa, des del mas del Collet, agafem el camí que porta a Vistabella. Estret, prou pla, amb una mica d’inclinació i amb unes vistes impressionants que ens durà fins a l’últim punt d’aigua, això si una mica solejat. Per entrar al poble correrem la volta al Pinet, que ens portarà a la Font d’alt i d’aquesta per la plaça fins a l’arribada on ens esperà l’aplaudiment del públic.
155 Ramon Gasparin 3H05M.
176 Ramon Montesó 3H09M.
(Ramon)
PD: Ramon's no pareu!!!!! Gràcies de nou per les cròniques i ànims cracks!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada