dimecres, 24 d’agost del 2011

Sortida a l'Aneto

El passat dijous 18 d’agost 2 Montbikers (Jordi S i Martí), acompanyats d’en Joan S, ens vam dirigir cap a Benasc, per provar l’aventura de pujar fins el pic més alt dels Pirineus.

Així, aquella mateixa tarda vam acampar a l’àrea de la Senarta, a la sortida de Benasc. Al matí següent, a les 4.20h, uff, a l’aire per desmuntar la tenda i esperar l’autobús que ens passa a recollir a les 5.15h per recórrer el 8 km de pista que separen aquesta àrea del refugi de Coronas, a la Vall de Ballibierna.


A les 6h del matí vam començar a caminar acompanyats d’una quinzena d’excursionistes. L’itinerari a seguir era per tant pujar per la cara sud de Coronas, molt menys freqüentada, més directa i segons molta genta més bonica, atès que passa pels diferents estanys i glaciar de Coronas, i fins arribar després d’una petita grimpada al Coll de Coronas. Allí vam enllaçar amb la cara nord i el glaciar d’Aneto, i amb tota la processó de gent dels que pugen des del refugi de la Renclusa. Allà mateix ens col·loquem els grampons i en 45 minuts en plantem a l’avantcim. Només ens quedava creuar el nomenat Pas de Mahoma i ja està, a les 12:30h aprox. “anetitzem” a 3404m d’alçada, després de pujar aproximadament 1500 metres.

Després d’un descans i disfrutar de les meravelloses vistes cap avall. En aquesta ocasió baixem per un dels itineraris que baixen per la cara Nord, passant també per l’estany de Salterillo i l’emblemàtic lloc del Forau d’Aiguallut.

Abans de les sis de la tarda acabem l’excursió al Pla de la Besurta, lloc que coincideix amb l’estació d’esquí de fons de Llanos del Hospital.

I per fi de tornada cap a casa un pèl cansats, parlant de com ha anat la petita aventura i com no ja pensant en organitzar una altra d’aquest tipus per l’any vinent. Sonen diferents llocs, Mont Perdut, Perdiguero, Pica d’Estats.... etc. Ja sabeu, s’admeten propostes....

Les fotos aquí....

(Martí)

dimarts, 9 d’agost del 2011

XIII VOLTA SERRA D’EN GALCERAN & V CURSA DE MUNTANYA DE VISTABELLA


SERRA D’EN GALCERAN
El passat dia 23 de juliol, dos Montbikers van fer cap a la Serra d’en Galceran, poble del Maestrat, es feia la XIII volta a peu, un recorregut de 17,00 km i un desnivell + de 980 metres, una vegada recollit el dorsal, un conegut de les nostres terres, el Victor Rojo Romero, del trail Cer La Sénia.
La sortida a les 8,00 del matí, un total de 362 corredors, es passa pel mig del  poble, baixada fins el Mas de les Solanes, on comença una petita però intensa pujada, la costera del Lluïso, arribant al coll de Morella, Mas de Paula, passant pel l’avencs de la Roca del Figuerol, baixada cap el frontó, pugem el tossal del Mas de Ximet,  comencem una forta i llarga pujada passant per pedregals, canviant el recorregut de l’any passat, fins el Collet de la Grevol, passant pel Tossal de Saragossa, baixada fins el Mas de Gargallo, passant pel l’ombria de la Mola i arribada al poble, carrera distreta i amb una mica de calor.

97        Ramon Gasparín         1H47M.
178      Ramon Montesó         1H59M.

V CURSA DE MUNTANYA DE VISTABELLA
Aquest passat diumenge 7 d’agost de 2011, dos Montbikers es van desplaçar fins a Vistabella del Maestrat, dintre del circuit de curses de muntanya de Castelló Nord, una bona matinada, sortint d’Amposta a les 5 del matí, per arribar a Vistabella a les 7H15Minuts del matí a una alçada de 1.248 metres.

La participació va esser de 376 corredors, amb tres companys coneguts de la Sénia i 3 de Tortosa, una cursa de 26 KM i +1000 metres.
L’eixida va esser de la plaça de l’església, des don creuem el poble pel carrer principal i agafem el conegut GR-7. Amb un tram corredor, una baixada prou fàcil i ràpida seguida de quilòmetre i mig aproximadament de pla. Les vistes del Penya golosa son una meravella, val la pena mirar-lo un instant.
Arribem al mas de Carrascal, les cames ja s’han escalfat  després d’un ritme molt alt, pareix que anem per asfalt, i les posem a proba amb una petita pujada, curteta, senzilla, per obrir boca, seguit d’un pas amb molta pedra solta, tota una experiència. El primer avituallament ja està aquí, només queden uns metres de pista i arribem al mas de Gual (primer control), on hi ha aigua i menjar. Creuem el mas entre les cases i correm per una zona carregada de vegetació. Segueix sent pla, és moment per mentalitzar-se, la pujada seria la tenim aquí.
Quan arribem a la rambla, correm 100 metres per ella i a l’esquerra veiem que surt un caminet entre els arbres, empinat, ja dibuixa que la pujada es interessant. Aquesta és la pujada del ‘mal pas’ fins a la font de l’Algebà, dura, però agraïda. És una sendera que corre entre mig de les soques dels arbres del pinar. L’ombra en aquest tram es agradable en mig d’alguns bolets. Una vegada arribem a la font només queda un petit tram de pujada, és curt, però més empinat. Quan eixim de la vegetació, la pujada s’ha acabat, estem a 1600 metres d’alçada i trobarem un punt d’aigua.
No podem fer altra cosa que baixar! Seguint les marques del PR “camí de les carretes” farem una baixada super ràpida (això si en mig trobem tots els pisteros i asfalteros que sols fan nosa) i en un moment arribarem a Sant Joan (segon control amb líquid i sòlid). Des d’aquí fins la Banyadera tot és pujada. No té molta pendent, és fàcil i bona de fer, però és sempre amunt.

De la Banyadera agafem una senda estreteta que ens porta al mas de Benages (tercer control, líquid i sòlid), sense cap dificultat. Aquest és un altre punt on val la pena contemplar el paisatge. Tota la cursa té molt bones vistes, però aquí et quedes meravellat! Des del mas una baixada corredora, ràpida, amb pendent ens porta fins al GR de tornada al poble.
El primer tram és de pujada, no gaire llarg però les cames ja noten l’esforç que hem fet fins ara. Després una baixada curta entre pins i un poc de pista ens duran al Mas dels Arcs (quart control, líquid i sòlid) i Mas de Manzanares.

L’entorn per el que correm en aquest masos és immillorable. Amb ombra, amb vegetació… Nomes queda el tram final de la cursa, des del mas del Collet, agafem el camí que porta a Vistabella. Estret, prou pla, amb una mica d’inclinació i amb unes vistes impressionants que ens durà fins a l’últim punt d’aigua, això si una mica solejat. Per entrar al poble correrem la volta al Pinet, que ens portarà a la Font d’alt i d’aquesta per la plaça fins a l’arribada on ens esperà l’aplaudiment del públic.

155         Ramon Gasparin              3H05M.
176         Ramon Montesó              3H09M.


(Ramon) 

PD: Ramon's no pareu!!!!! Gràcies de nou per les cròniques i ànims cracks!

dilluns, 1 d’agost del 2011

ULTRA TRAIL ANDORRA

Una vegada passades les vacances i amb una mica de retràs, faig la cronica de la cursa ultra trail mitic d’Andorra celebrada els dies 15,16 i 17 de juliol. Com sempre vam desplaçar-nos a Andorra Juanjo Queral i jo. Despres de passar el divendres per Ordino i recollir els dorsals, les hores per pendre la sortida es feien interminables. Després d’un bon sopar, a les 11:00 de la nit,  amb focs d’artifici i un ambient genial es donava la sortida a la cursa. Mes de 500 corredors pels carrers d’Ordino começavem a correr entre la molta gent que ens donava suport. No m’enrollare molt explicant la cursa ja que dóna per moltes pagines, entre lo bonic i dur del recorregut i les innombrables anecdotes.


Les primeres pujades per la nit van estar dins de lo previst ja que pujavem bastant frescos, (la pujada al pic de Comapedrosa 2.900 m a dalt al cim ens vam trobar un gaitero i un timbaler  per donar anims a corredors, això si que ens va posar “gallina de piel” ja que estan tocant al peu del canyó del primer corredor  que passa a l’ultim sense descans), ja entrant durant la primera hora del matí pareix que et dóna més energia la sortida del sol però arriba el mig dia i el cansament i el calor fa que la cursa encara es fa més dura. 
La segona part de la cursa després del control de la Margineda, venia una de les pujades més dures pel desnivell, va ser la que temiem tots els participants i que a la gran majoria tenien el dubte de seguir o abandonar. Entrant a la segona nit ja les forçes estaven cada vegada més fruixes, però vam seguir endavant ja que el objectiu es trobava a prop. Cap a les 4 de la matinada Juanjo ja va acabar la cursa amb un temps de 28 hores, jo encara em trobava al quilometre 90 i em quedava dues pujades i dues baixades, aquestes es van fer eternes ja que el cansament es notava i molt. Després de les durissimes pujades, baixades i innumerables anecdotes, amb 36 hores vaig creuar la meta, repte aconseguit, els dos amb aconseguit estar Finisher a la Ultra Trail Mitic Andorra 2011. 

112 km     9.700 +



Xavi Tomas