110 Km 4.500 m+
El passat 14 de maig Juanjo i jo vam participar a la primera ultra trail de Barcelona. La sortida i arribada seria des de la població de Sitges, a les 7 del matí ens donen la sortida als 260 participants, l'inici de cursa vam passar pel passeig marítim (nord) i carrers cap a munt per sortir de la població cap a les muntanyes de la serralada del Garraf, que ens esperava 110 quilòmetres.
Els primers quilòmetres van ser molt "guapus" ja que van ser de sendera, i algun tram de barranc molt tancat per la vegetació, després de 4 hores ens presentem al poble de Begues (control i avituallament dels 33 km) anàvem molt bé de temps ja que donaven fins les 14 hores per poder continuar sinó ens desqualificaven. La segona part del circuit era un cero de 35 km amb retorn una altra vegada a Begues per pistes i senderes molt “maques” alguna per poder-la fer en btt ja m’enteneu. En aquest tram va passar factura a bastants participants ja que el calor era bastant sufocant i no bufava gens de vent. Aquí ens van dir els del control que havia molts de participants que plegaven. Sortim del control de Begues quilòmetre 68, ja queda menys ens deien la gent del poble, però realment quedava una marató. A les 8 de la tarda vendria el que ens temíem i que ens marcaria la duresa de la prova, ja que anàvem bastant bé físicament, al quilometres 80 va començar a ploure i es feia fosc, amb senderes banyades i de nit, amb la llum del frontal només podíem caminar i d’aquella manera ja que s’enganxava el fang a les sabatilles i no havia manera d’avançar bé. A l’últim control a falta de 10 quilometres ens diuen que anéssim en compte amb la riera que si no podíem passar avisessin a la organització. Vam començar a caminar i al cap d’una estona vam trobar la famosa riera i sorpresa el recorregut de la cursa anava per dins a la riera, no havia escapatòria, ni sendera alternativa ni res, sense pensar-ho dues vegades a "l’aigua patos", aigua fins al genolls per dins la famosa riera, que ja no l’abandonaríem fins quasi a Sitges, una vegada al passeig marítim, ja podíem dir que en teníem una altra al sac, després de més de 19 hores, satisfets per poder-la acabar-la els dos.
Resumint i no m’enrollo més, una ultra trail recomanable pel circuit bastant “macu”, per ser la primera que la organitzen mancaven bastantes senyalitzacions i si alguns “cabrons” les arrancaven i amagaven encara més, plus afegit de duresa per la pluja i riera incluïda al final, però esperem que l’any que bé, n’aprenguin de les critiques i la milloren.
(Xavi)
