Hola companys i companyes, m’han dit que faci la crònica de la cursa de diumenge, ho intentaré, ara, vos aviso...a la meua manera...
El dia 9 de març és va celebrar la 1ª cursa del Reguers, després de dies xatejant i mirant per Internet, tenia la sensació que seria una cursa molt bonica e interessant, però que eren 22,5 km ...pensava que és una bona distància per pasarse-ho bé, encara que les primeres curses són com els ous kinder...per fora molt bonics, la xocolata boníssima però a l´hora de montar la joguina...deu ni dó, ten dones conte del que és, però tinc que dir que una vegada muntat i veus que el ninotet xicotet meneja les ales, ten dones conte que és espectacular...
A les 9 del matí va començar la cursa, com sempre, tothom en moltes ganes, preparats mental i físicament..és un altra cosa. Bé, una mica de quitrà, després pista i després...”pepino”, ostras i vaiga “pepino”! Pero bueeeno poc a poc uns, i els altres volant, ja prevenint que seria molt bonica, tirant a criminal. Després la primera baixada, bé, tot anava prou bé, ens vam encaminar de cara al barranc per a enforcar la segona pujada, més llarga, més empinada, més pedregosa, etc. etc. etc. Però és va pujar, i és va baixar...i baiga baixada...rotllo ràpel i tot, cordes, roques, vistes precioses, molta pedra, surtía fum dels genolls, turmells...si si i altres llocs que no diré...i així vam arribar al barranc (si mos agraden els barrancs) i sabeu el que vam fer després? Pujar altra vegada! Per ser la última, la veiem tèrbola, era perillosa, es començaven a sentir coses rares com...ui, ai, ui lo genoll, ànimo que ja arribem, quan falta? Ufff se me va fer mooolt llarga i espessa, però lo mateix, ho vam pujar, per a tornar-lo a baixar, això si, de cara a la meta o del bar, més igual, la qüestió era acabar; quan vam tocar la pista ja sentíem la megafonia com anaven dient la gent que arribava, i la veritat, entre la pista (els peus ho agraient) i la megafonia, va ser com una onada d´aire fred i la meta...que bonica la vaig trobar! Estupenda! s’ha acabat! Missió complida!
No vull deixar de recordar a la gent de Montbike que per primera vegada fan les curses i la marxa, tots bona gent, perdoneu que no me’n recordo dels noms ni dels temps, encara que lo guixaire Narcis..sen surt! No saben si es humà o animal, los de la Nassa lo busquen per investigar, Pili per ser que feia temps que no participava en cap cursa, va la tia i s’endur un premi! Al president i a Dani també els busca la Nassa , després del dissabte tot lo dia de festa, s’aixequen lo diumenge i van i fan la carrera!! Anda que...
Vinga va que ja està bé sinó me direu pesat, ah! Però no voldria deixar-me a la gent del Reguers, vaia gent, bello montatge, bello profesionalité, del verbo professional, per ser la primera, bé, molt bé, eren més de noranta persones per a quatre-cents corredors i corredores, es a dir, ni al Bulli están tan per la gent, gràcies! Ah! I també a la gent d´Amposta que va vindre com a independent, animeu-vos que ho vau fer molt bé i apunteu-vos a Monbike que fa falta gent!
Bé s´acabat, espero no haver-me fet lo pesat!
Del Reguers a Amposta, Carrete, TV3!!
FOTOS CURSA I MARXA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada