III DUEXTREM

Hola companys i companyes, que tal? Espero que tots bé. Vaig a explicar-vos una mica la 3ª edició del Duextrem, ja que cada any cambia una mica però no a pitjor sinó a millor, tirant a insuperable.

Tot comença en molts de mesos d’antelació, los de l`organització preparant noves rutes, nous indrets per a que els corredors no ens aburriguéssim i mirant de millorar lo immillorable, però estos de Montbike son així.

Lo dissabte pujo a la finca de Cabiscol a vore si podia ajudar una mica, perquè en les curses d’estes dimensions tota ajuda és poca. En arribar a la finca impressiona lo avançat que ho tenen tot, la finca de Cabiscol, guapíssima, súper ben presentada i llimpia, uns marges impressionants de pedra, la cavalleria preparada amb els seus jinets. Una vegada allí, me fico en contacte en los dirigents de l’obra, en lo capatàs, los veig molt enxufats en lo tema muntatge, perquè ja ho sabeu, lo mòbil a topa, les preguntes també, perquè claro, ells ja saben on asta tot, per exemple.. ei? Això a on va? I aquí que t’apareix? O més cap allà? Claro, mòbil, imprevistos, ells si que es mereixen una medalla pel grand esforç que fan! Però l’esforç a valgut la pena, un munt de participants, quan dic un munt vull dir  casi cinc-cents, entre cursa, BTT, marxa i per als petits també una petita cursa. Quan de menjar! Quan de veure i quan de dorsal, on va parar, això s´en va de mare! Però com sempre, a l’altura, i ningú es va quedar sense provar el menjar ni la beguda, ningú!

També es d’agrair als amos de Cabiscol, ja que ens van facilitar lo muntatge, estant al costat nostre per si ens feia falta algo, lo que sigues, tenint-los en tot moment a la nostra disposició, gràcies. Visca Cabiscol, visca el oli Cocons, que es bó per a.....els ronyons, malpensats!

També un fort agraïment desde el primer al l’últim avituallament, a les cuineres i cuiners, als de les barres, a l’ajuntament d’Amposta, als patrocinadors, bueno a tothom en general perquè sense ells això no podria ser.

Després a la gent de Montbike els voldria dir, que la cursa coneguda com duextrem ascomença a ser de les curses més reconegudes del circuit de les Terres de L’Ebre, per professionalitat, per l’atractiu, pel BTT o perquè es fan les coses ben fetes, i si passa algo, l’any que bé segur que ho milloren.

Vaig buscar a Google la paraula ORGANITZACIO, en apretar enter, em van sortir  dos persones en pilotes, en unes postures una mica rares, hòstia, això no es lo que jo buscava...es que l´internet de vegades se confundeix. Vaig agafar el diccionari, el de tota la vida, per no tornar a tindre sorpreses, i vaig buscar ORGANITZACIO...una o más personas que  organitzen coses per que la gent seu passe bé, sense ànim de lucre ni de guanyar rés,més bé perden que guanyen. Lo que es guanya és en lo personal,  hòstia, pos aixó es igual que dir... Montbike.

Bé, ja diumenge, com passa lo temps quan fas coses que t’agraden, ja es el dia de la cursa, men vaig per amunt a vore si puc ajudar a ficar les inxables. Ja està el cafè preparat, lo coc i les llepolies, sense donar-mos conte, va arribant l’hora de la sortida, ja que veig un rifle per allí damunt,  que per cert,  el president  em diu si vull fer el tir de sortida, jo li dic que les armes..ni a la consola! Ja sen va buscar un altre.

ns criden per entrar al corralito, al corralito lo de sempre....mirades, saltets, venga venga que això ja va, iao...preparados, listos i pum!! Lo rifle...i al ataque! Los de davant molt anxufats i els cavalls al galope, els del mig tranquils i els de detràs volem acabar...

Direcció al Mas  Pitorret, tot ja en una costeta no molt forta però sempre en una aigüeta tirant de cara a munt, als Mas ja teníem set, més que menos, perquè desde allí ja es veu el racó de Cedrilles, per cert, molt lluny, comencem a pujar xino xano, però sense perdre l’ànim. Una vegada al Racó de Cedrilles, un altre traguet d’aigua i en busca de la Font d´Andara. Una vegada a la Font d´Andara vam passar pel peatge..pip pip..pareix l’autopista. Continuem en busca del creuament del Coll Llarg, una miqueta de baixada i en busca de la Bassa de la Galla, allí mos tornem a trobar lo peatge..pip pip...i per a vall en busca del Coll Llarg, de les 7 Piques, ja les cames començaven a notar-se una miqueta, perquè ja portàvem 14 o 15 km..i en busca del Munsianell, que qui l´agafa es d´ell! I tot aixó rodejats de vistes impressionants, si miraves a la dreta veies uns camps d’arròs i la mar i el riu, unes vistes molt boniques, que et feien passar les penes del dolor de les cames, però es que a la banda esquerra tres cuartos de lo mismo, totes aquelles muntanyes de Ulldecona, etc, etc, també molt impressionant i natros pel mig de tots estos paratges tant bonics....i per avall, ja directament a la finca de Cabiscol, sense haver xafat un centímetre d’asfalt, una super carrera de muntanya. Ja hem arribat a la meta, ja sento l’olor de menjar i del sortidor de cervesa, que mos ho mereixem! La gent està molt contenta i eufòrica per haver-la acabat i sense cap lesió. Lo xic del micro..a tope, donant les explicacions, les massatgistes no se com ho van aguantar,  perquè no van dir a cap persona que no, no se quants de massatges ni quantes hores...i au..proba superada!

Natros ja estem arreglats, però encara anava arribant la gent del BTT, jo no la vaig fer, però m’han dit que va ser una passada, que hi havia una mica de tot, com ara, quitrà, pistes, senderes i baixades emocionants, del nivell 6, bueno, que també estaven orgullosos d’haver participat en aquesta 3ª edició del Duextrem. Ara, diuen que la gent  anava  a muerte morint. Això és un altre tema, la gent quan parlem, tothom diem...no... xino xano...la qüestió es acabar...però quan senten lo tiro...apartat quet xafarè.però bueno de bon rotllo per fer-ho una mica més interessant. Dit això, una felicitació a totes les dones del BTT que cada dia ne son més i teniu un nivell que deu ni dó, ànimo!

No voldria deixar-me als aironman dels que van fer les dos coses, com ara 22 km. corrents i 37 en BTT, vaia màquines, vaia aguant! La mare quels va parir, estàn super-forts, no importa el temps sinó acabar, quan se parla d’un proba d`estes característiques el fet d’acabar ja es molt...proba superada!

La carrera del petits per la vora del llac, molt bona idea, perquè ells son lo nostre futur i estes coses s’ensenyen desde petits..passió pel Monte del Montsià.

Ara passarem la desembrossadora, últimament men ai donat conte que ni ha molt de corredor que lo significat i els valors de la muntanya ho han perdut una mica,penso que això de córrer pel monte i gaudir de la muntanya no s’han de perdre. L’organització despues de cada avituallament sempre, sempre, posa papereres a 5 i a 10 metres despues, pos encara hi ha gent que tira els gots fora de la paperera i despues a les senderes moltes bossetes de gels, si reflexionem una mica, es lo mateix arribar lo 88 que el 112, tan costa tirar dins les papereres la basura? Va vos perdono, a la pròxima castigats!

Menos mal que los de la organització quan van a treure les marques ho arrepleguen tot per deixar-ho tal com estava, per això hem de ser més cívics, que els de l’organització ja tenen prou faena.

L’any que bé un got penjat al coll per tots los de la cursa, i els plats seran comestibles... les baldanes, el pa en tomata i despues menjarem el plat, tot biodegradable.

Me penso que no me deixo res més o s,i moltes coses, perquè d’anècdotes me’n van passar moltíssimes, desde la finca del Cabiscol passant per part del Montsià, animo que venen festes

(Carrete)