dilluns, 11 d’octubre del 2010

Trenkakames 82km. 5400m.

Sortida neutralitzada fins pràcticament sortint del poble acompanyats per una  espècie de xaranga o algo paregut.`Després tret de sortida i com sempre,la gran majoria a córrer. De sortida ja es posen al davant Joan Oliva de Alcanar acompanyat d’un altre noi. Quique i jo anem remuntant poc a poc i ens col·loquem sobre els deu primers. Tot començar a passar per el passeig ,hem col·loco el quart i ja noto que les sensacions son bones. Al km.15 aprox. Veig al fons que el segon va sol i que Oliva ja no se’l veu,pujant a Serrapedragosa agafo al segon amb molta facilitat i l’adelanto i amb no res es queda atras, i algo no hem quadra.. o la gent  es troba molt malament o jo hem trobo be. Al km 30 hem trobo al avituallament a Oliva i ara si que flipo colors.


 Sortim junts per anar a pujar a l’església St. Miquel,hem diu que no es troba be,que li fan molt mal les cames.(Mes tard va tindre que plegar) Continuo pujant fins la talaia de Montmell km.44 ja havent coronat començo a baixar per una sendera bastant ràpida,vaig passant els controls i demano informació sobre el segon,un noi de Barcelona al que vam coincidí a Navàs. Hem diuen que li porto sobre 20 minuts aprox. Començo a estar cansat,però només hem queden 12 km. Així que al últim avituallament no hem relaxo gens i continuo fins l’entrada del Vendrell, arribo a meta amb 10 hores justes.

Quique arriba amb una meritòria sèptima plaza,cada dia el veig millor.
Cal dir que molta gent bona estava a Cavalls de Vent i que més que estar content per el primer lloc,si que estic molt content per el temps que vaig fer.

I colorin colorado este cuento se ha acabado.

Classificació

1 – Juanjo Queral 10h.00m.
2 – Xavier Lozano10h.29m.
3 – Josep Castillo  10h.31m.
7 – Quique Arbó    11h.40m.

JUANJO

divendres, 8 d’octubre del 2010

IIII PUJADA AL MONTSIA ALCANAR

 Hola companys, com va? Espero que bé, bueno intentaré explicar-vos una  mica la cursa d´Alcanar, país de la mandarina i la taronja, i per lo que ai notat, de les cotes interminables, bon poble i bona gent, molt bona organització, ja que segons van dir, era puntuable per al campionat de Catalunya.

Tot comença el día 25 de setembre a les 7 del matí, anant cap Alcanar, ja que la cursa començava a les 8 hores les dones, i després els homes, i al cap d’un ratet los de la marxa, per cert, no li traiem importància eh? que eren 18 km.! Com estava dient, después d’agafar el dorsal, cambiar-mos, fer un caferet i anar a visitar al senyor roca, fes-te conte que ja ens cridaven..passem el control del xip i vinga cap al corralito!..i allí, ja ho saps...ànimo, que vaigue bé, mos veiem después..però realment, els que la varem fer l´any passat, sabíem que no mos ho posarien fàcil. 




Després d´una traca ESPECTACULAR, sortim directe a les afores del poble, per embornar les primeres costetes i baixadetes...anar corrent i anar mirant i enseguida va aparèixer la ermita...ostia, anem prou bé! vinga va..la primera baixada en cara i ulls. Un ratet per pista iau! la primera rampeta...la vam pujar amb precaució ja que sabíem que ens havíem de dosificar, pim pam, pim pam, anaven passant los kilòmetres i les hores i la primera costa ja la teníem carregada a les cames...uff ufff, per cert, com feia vent, es veien unes vistes al·lucinants, mirant mirant, comencem a baixar cap a baix en busca de la mar..vaiga baixada! d’estes que et fan recordar que les cames no son de ferro!, pero bueeeno, ja estem baix, en un ull repostant (chsss...un melò...boníssim) i en l´atre ull pendent del que venia. En paciència i una horeta es va pujar, i una vegada dalt, vaig tindre la sensació que tot anava prou bé i vinga! fot-li al avituallament i cap a baix per una pista i amb lo sentiment que ja ho teníem casi fet, però com sempre...asta que no estigue al sac i ben lligat no digues...ostia.. no me’n recordo!

Los kilòmetres s´escomençaven a notar i les senyals que t’avisaven del tram que quedava, cada vegada estaven més lluny, i al final de la pista quan només feien falta uns 6 kilòmetres, vaig tindre una experiència sobrenatural...si si...com vos u dic..sentia una veueta que me cridava pel meu apellido que me deia: Golderooo no sigues tooonto, para, ja està bee, tens l´escusa que et fa mal lo genoll i pleeegaa, ves-te’n al baaar...vaiga susto tu! Perquè claro, me cridava pel meu apellido i damunt sabia que tinc lo genoll fastidiat...però menos mal que después vaig sentir la part positiva que me dia..vinga vaaaa! a mueeerte! I jo vaig dir: esta cursa l’acabo encara que sigue a genollons! I bé, después de l´ensurt, la bandera aquella tan grand, sabeu quina vull dir? allí cap a l´esquerra, i les cames ja fent figa, però quedava molt poquet per a tirar la toballola, i els de Montbike no sóm així, o si?...bueno la qüestió es que ja estàvem dins del poble, i les escales.. que boniques! i els carrers... que bonics! i la meta..ostia la meta..que bonica!!!
La cursa no m’havia defraudat, súper dura, felicitats a tots els que la van acabar, ja pel fet de poder acabar-la, ens mereixem una medalla com un pa de grossa!


Posdata: no m´explico estos tios que fan 80 o 100 km. com poden aguantar!
Fins sempre (vaig a apuntar-me per a la de l´any que bé, vatros també eh?)

Desde Alcanar a Amposta, carrete
CLASSIFICACIO


7 QUEROL HERRERO NARCIS 3:30:05 BTT MONTBIKE AMPOSTA

14 ALEJOS RECHE LLUIS 3:43:39 ASS. EXCURSIONISTA AMPOSTA
15 FLOS RUIZ MARC 3:43:42 BTT MONTBIKE AMPOSTA
43 SORIANO LOPEZ MARTI 4:05:59 BTT MONTBIKE AMPOSTA
60 REVERTE BARBERA XAVI 4:18:44 BTT MONTBIKE AMPOSTA
94 GASPARIN CALVO RAMON 4:42:56 BTT MONTBIKE AMPOSTA
105 BALAGUE PRATS ADAN 4:53:31 BTT MONTBIKE AMPOSTA
111 MONTESO GALLEGO RAMON 4:55:43 BTT MONTBIKE AMPOSTA
136 GOLDERO BOU CARLOS 5:24:15 BTT MONTBIKE AMPOSTA