ANDORRA
Sortim cap a Andorra Agusti el de grimpada, el seu cosï´Ivan , Quique,i,jo. Cap a migdia arribem al punt de trobada per comprar algo de menjar, a dinar pasta i a sopar mes pasta.Sortida a les 12:00 en punt am focs artificials i música que et fa posar la carn de gallina.Anem els 4 junts amb moltes ganes en busca del increible Comapedrosa(2942m) poc a poc Ivan es va quedan atras
Amb Quique i Agustí anem tirem cap a dalt i coronem amb musica de gaita,tot un detall de l'organitzacio.
Poc a poc Quique,es va quedant atras i baixant en busca de la Margineda(km45) començen els problemes. Agustí es queixa del genoll i com mes baixem, mes mal li fà.Jo intento animar-lo i a la vegada calmar-lo ja que esta bastant desanimat.Arribant a la Margineda. Agustí no pot continuar i te que abandonar,jo li faig una reflexio i li recordo que el seu objectiu es el ultra de Montblanc,i ara es hora de recuperar per estar be mes endavant.El seu cossí Ivan tampoc no pot continuar ja que no arriba a l´hora establerta per el control.Al cap del rato arriba Quique,dinem ens camviem i tirem cap a dalt en busca del coll Bou ,estem casi 3 hores per pujar a dalt amb una calor brutal.Puijant ens trobem a gent que baixen i ens diuen que pleguen,mes amunt trobem un noi tirat al terra amb calambres i li donem reflex per calmar.li el dolor.quan arribem a dal t Quique hem diu que va tocat i no sap el que fer.Al km 52 al refugi de Claror Quique també es retira.I hem quedo sol,pero amb moltes ganes de continuar,arribo al refugi de Perafita i es posa a ploure amb trons i lorganitzacio para la cursa per seguretat,al cap duna hora ens deixen sortir i molta gent es retira.vaig passant control i refugis i al km 91 al refugi Coms de Jan.Un fisio de lorganització hem te que fer un tapping al .peu dret ja que hem fa bastant de mal.Arribo a Ordino amb 35hores destrossat, amb la satisfaccio de puguer aconseguir un somni que tenia en ment desde fa un any Quan arribo hem dieuen que de 500personesque vam sortir nomes 96 persones estan en cursa!!!.Agrair als membres del Desakato Tim per trucar-me i donar-me anims per continuar,i ha Jon el presi que sempre sen recorda de mi,vull dedicar aquesta prova mol especial a Agustí, Quique i Ivan ja que van ajudar-me moltissim atraves del mobil,tambe dedicar-li a la meva dona i a la meva filla per deixarme tant de temps per entrenar.
.jpg)
JUANJO
Juanjo, no se per on començar... Tot va començar parlant aquí a la botiga que podiem fer l'Ultra d'Andorra, un dia entro a llistes a veure qui hi havia i em quedo parat de vore-vos a tu i a Kike inscrits, tan pornte vos veig m'apunto, se que sirà un gran repte i vull viure'l en companyia vostra i ajudar-vos en tot el que pugue. Al final vistos els resultats he fracassat en el que volia fer que era ajudar-vos, intentar en lo poc que se, fer-vos arribar al final. Però mira com són les coses que vaig ser el primer en plegar. No se com anirà la recuperació, però estic molt desanimat i sense ganes de fer UTMB perquè arribaré sense entreno casi.
ResponEliminaNo res només felicitar-te pel gran repte conseguit, i m'has ensenyat que en molta voluntat i en un repte ben clar les coses es poden conseguir per dures que siguen!
Continua així company, ànims!!!!