La travessia Fredes-Pauls com cada any necessita una mínima organització,deixem algun cotxe a Caro, deixem algun cotxe a Pauls i sobretot a dins dels cotxes roba per a canviar-nos.Tots tenim clar que la sortida es a Fredes, però el que no tenim tant clar es fins on arribarem.
Desprès de reunir-nos cap a les 3.30 a Amposta sortim direcció Fredes, el viatge es fa una mica llarg...però finalment arribem.
L’ambient esta a tope, moltíssima gent preparada per a començar un altre any amb la travessia,allí ens acabem de trobar amb tota la resta de companys de Montbike.
La veritat que gran participació del club a aquesta marxa, al final vam ser un total de 16 de MONTBIKERS vam estar a la sortida de Fredes (a la foto falta Antonio,Martin i Benja)
Desprès de reunir-nos cap a les 3.30 a Amposta sortim direcció Fredes, el viatge es fa una mica llarg...però finalment arribem.
L’ambient esta a tope, moltíssima gent preparada per a començar un altre any amb la travessia,allí ens acabem de trobar amb tota la resta de companys de Montbike.
La veritat que gran participació del club a aquesta marxa, al final vam ser un total de 16 de MONTBIKERS vam estar a la sortida de Fredes (a la foto falta Antonio,Martin i Benja)
A les 6 tret de sortida, i la gent com si d’una gran festa es tractes tots feliços i “ala”!! a començar l’aventura.....
Moltíssima calor durant les 2 primeres hores, per poca roba que portesses tot et sobrava, passem el primer avituallament on aprofitem per a tirar-nos la primera foto de la marxa una magdalena,un tros de xocolate i a continuar..... que encara ens queda molt per davant.
Ja passades Casetes velles.....el meu germà em fa aixecar el cap i mirar la gran nuvolada que teníem al damunt, evidentment allí ja vam veure clar que mon esperava una de bona.
Encara no havíem parat ni un minut al avituallament de la cova del vidre quant va començar a espurnejar,mengem alguna cosa súper ràpid i seguim endavant, una mica abans de començar la pujada direcció als Pallers allí ens comença a caure la grossa!!!! Llamps, trons i un aiguat impressionant, en un principi ningú dia res com si aquell aiguat fos fictici, però poc a poc les patinades, i el fred que ja començàvem a notar va fer que un bon grup de gent que anàvem distanciats uns dels altres ens agrupéssim tots en "fila india" i ens anéssem avisant un per un dels perills que anaven venint: pedra que patina!!!!tronc al cap!!!!fang!!!! i sense adonar-mon vam transformar aquell mal temporal amb una caminada plena de companyerisme i xalera!!
La veritat es que personalment vaig passar molt de fred, desprès de que passes la tronada la roba banyada damunt del cos i la ventolera que es va girar van fer que se’m fes del tot llarg l’últim tram fins arribar a Caro, evidentment quant vaig entrar al bar..i em vaig assentar va ser del tot impossible aixecar-me d’allí una botifarreta, salsitxa i un parell de llesques d'all i oli en unes quantes cervesetes i que plogues que natros ja estàvem be ....esperem que l’any que bé tots els montbikeros que a Caro vam abandonar (que em vam ser uns quants)
seguim fins a Paüls...que ja va sent hora!!!!
Moltíssima calor durant les 2 primeres hores, per poca roba que portesses tot et sobrava, passem el primer avituallament on aprofitem per a tirar-nos la primera foto de la marxa una magdalena,un tros de xocolate i a continuar..... que encara ens queda molt per davant.
Ja passades Casetes velles.....el meu germà em fa aixecar el cap i mirar la gran nuvolada que teníem al damunt, evidentment allí ja vam veure clar que mon esperava una de bona.
Encara no havíem parat ni un minut al avituallament de la cova del vidre quant va començar a espurnejar,mengem alguna cosa súper ràpid i seguim endavant, una mica abans de començar la pujada direcció als Pallers allí ens comença a caure la grossa!!!! Llamps, trons i un aiguat impressionant, en un principi ningú dia res com si aquell aiguat fos fictici, però poc a poc les patinades, i el fred que ja començàvem a notar va fer que un bon grup de gent que anàvem distanciats uns dels altres ens agrupéssim tots en "fila india" i ens anéssem avisant un per un dels perills que anaven venint: pedra que patina!!!!tronc al cap!!!!fang!!!! i sense adonar-mon vam transformar aquell mal temporal amb una caminada plena de companyerisme i xalera!!
La veritat es que personalment vaig passar molt de fred, desprès de que passes la tronada la roba banyada damunt del cos i la ventolera que es va girar van fer que se’m fes del tot llarg l’últim tram fins arribar a Caro, evidentment quant vaig entrar al bar..i em vaig assentar va ser del tot impossible aixecar-me d’allí una botifarreta, salsitxa i un parell de llesques d'all i oli en unes quantes cervesetes i que plogues que natros ja estàvem be ....esperem que l’any que bé tots els montbikeros que a Caro vam abandonar (que em vam ser uns quants)
seguim fins a Paüls...que ja va sent hora!!!!
Evidentment no puc passar per alt el gran temps i la gran carrera que va fer el nostre NARCIS, un tercer lloc del tot merescut i amb un temps impressionant!!! També felicito a Marcel que va arribar a Paüls tot i ser el seu primer any,i enhorabona també a 2 montbikeros mes a LLUIS i LLUIS acompanyats per Dani , que també van acabar la travessia a PAÜLS..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada