dimarts, 13 de setembre de 2011

V Cursa Vila de Falset

Me vaig posar la fita de tornar a fer una cursa després de molt temps, gairebé un any, i començar en la Cursa de Falset. Però una vegada feta la inscripció i de quedar en gent per anar-hi, parlo en lo presi, Jon, i me diu que es una cursa molt lletja i poc atractiva....meccc...error.
Suposo que han canviat el circuit i es molt bonic, molt atractiu, en molta sendera i gairebé tota emboscada, cosa que en un dia tan calent com ahir es de agrair.
Arribem a Falset sobre les 8.10h. i trobem enseguida el lloc de sortida, aparquem a la primera i a buscar els dorsals. Allí veig gent del club, que porten la roba de Montbike Trail, però no els conec, així que no els dic res...semblen tots molt professionals i jo no se ni si acabaré!
Passen les 9 h. del matí quant donen la sortida...tots junts, cursa i marxa, així que els primes passos una mica complicats, després de sortir del poble, ens embossem tots i a guardar torn...i una vegada passada la carretera per baix d’un ull, comença ja una pista de pujada. Es la primera de les tres pujades fortes del dia. Coronem la pista i entrem a una sendera molt ampla que ens porta al lateral de la carretera que porta a Reus, i continua la pujada per una sendera molt empinada, en trams que costen de pujar i tot... be, al menys a mi...Coronem la primera pujada al Camí de les Torres, km 4, i aquí comença una llarga baixada per sendera i pista que ens porta al km 7.5...les sensacions no son bones...la pujada m’ha costat molt i no vaig massa be...però estes son les coses, a partir d’aquí començo a recuperar-me i vaig trobant el meu ritme.

La ruta es molt bonica, amb pistes que ens porten a una sendera que cresteja el Coll de l’Eulada, la segona de les pujades, i comença la segona de les baixades, fins al km 14 aproximadament, amb vistes del poble de Marça i les terrasses de vinyes...La baixada la trobo dura, en molta pedra solta, però ara ja se que acabaré...o no!
La tercera pujada i mes dura. Aquí coincideixo en una noia de Alcanar i continuem corren junts al temps que ens contem les penes...a mi me marca el bessó dret...a mi l’esquerre...me fa mal un dit...i al cap d’un moment  se’ns ajunta una noia de la Sénia...elles no porten aigua i jo en previsió de la calor he agafat el cinturó amb les bidons i els he anat omplin a cada avituallament...així que els vaig passant per hidratar-nos tots i intentar que no ens pugen els bessons. Ens trobem un noi que porta l’equipació de Montbike...es molt jovenet i va mort...li dono ànims i aigua...però no pot seguir-nos.
Arribem a la zona de la cronoescalada, que es una novetat d’aquest any. Ens prenen el temps amb el xip i comencem a pujar. El lloc per on passem es espectacular, de pedra roja, amb una ermita enclavada a la roca i després continuem  per una sendera de rampes curtes i empinades que acaben a una canal on trobem una tirada de corda de 50/60 mts. que ens ajuda a pujar. Crec que una tirada de corda sola es poc ja que la gent no s’espera i pujem tots junts, cosa que ho feia una mica perillós...però ja som dalt i ara toca baixar...però parant conte dels maleïts bessons...Marta, la noia de la Sénia i que fa maratons se’ns en va poc a poc i ens quedem Noemi d’Alcanar i jo...i arribem a meta donan-mos ànims l’un a l’altre...ja esta...ara si que la acabo...segur!!!!
Nomes me cal puntuar la organització, la ruta, les marques , els avituallament...i els dono un 10 en tot.
Nomes una cosa a millorar: l’any que be potets de reflex als avituallaments per als matats com jo que van a una cursa sense preparació... 

(Jaume)

1 comentari:

  1. Una cursa molt corredora amb molta pista, no de les que magraden a mi, però prou be! A la organitzacio un 10, també comentar que hi havia molta gent animante a tots llocs!
    (Erik Ruiz)

    ResponSuprimeix