Primer que tot, felicitar a Carrete per decidir-se a fer la crònica, sabem el que li ha costat, i per això, volem felicitar-lo i animar-lo a continuar donant-mos les seves impressions com ell diu, d'un retallador de vaquetes.
Gràcies. (Montbike)
28 de Febrer…día de la cursa…
Tot comença a les 7.30 hores del matí al Ciclistes, en un bón carajillo i un croasant, la veritat, una mica dur, pero bueno a caballo regalado…, després marxem per a munt en lo nostre president i un retallador de vaquetes.
En arribar a Miravet, l’ambient ja es notava, com sempre, varem anar a fer un altre cafè i acte seguit…a buidar al lavabo…Hi havia molta gent d´Amposta i molts Montbikers, no se el número de gent ni els noms, però aixó si..bona gent!
A les 9.20 hores, tots havien passat el control i esperant la sortida; pegant saltets i bufant les mans en l’al·lè calentet.
A les 9.32 hores, la sortida, comença amb quitrà en busca del castell, de seguida una costa que feia previndré que la cursa seria forteta, tirant a criminal, però bueno…anaven passant els minuts i les hores pujant i baixant i cada pujada, un paisatge diferent, agraït i sobretot bonic, però també començant a notar els tipics dolorets, senyal de fer treballar la maquinaria, ja que tot bonic no pot ser.
Anàvem aguantant peatge a peatge, menjant plàtans i pastes i de tant em tan um traguet de líquid que tant agraïm, les hores i els kilòmetres passaven, i de cop i volta...el riu Ebre! Hòstia, axó já s’acaba...pos no!! Encara quedava una costa, però..quina costa, la mare que la va parir!! I per fir el castell, que a la majoria ens va parèixer molt més bonic que quan el vam deixar al principi de la cursa. Seguidament vam enfilar ja els carrers del poble i al final la meta, tan desitjada i bonica! Allí ja va cambiar tot, vinga salsitxes, vinga botifarra, cervesa a tope i vinaxo, així mos van passar tots els mals, bebent i contat com havia anat..hóstia aquella rampa, hóstia aquella baixada, Bueno em definitiva, ja tinc ganes de que vingue l´altra…La Foradada, del verbo forat.
Ah per cert, ja tinc el teclat arreglat, no patiu.
Aquí la visió d´un company que ha intentat fer la crònica lo millor possible.
(Carrete)
Tot comença a les 7.30 hores del matí al Ciclistes, en un bón carajillo i un croasant, la veritat, una mica dur, pero bueno a caballo regalado…, després marxem per a munt en lo nostre president i un retallador de vaquetes.
En arribar a Miravet, l’ambient ja es notava, com sempre, varem anar a fer un altre cafè i acte seguit…a buidar al lavabo…Hi havia molta gent d´Amposta i molts Montbikers, no se el número de gent ni els noms, però aixó si..bona gent!
A les 9.20 hores, tots havien passat el control i esperant la sortida; pegant saltets i bufant les mans en l’al·lè calentet.
A les 9.32 hores, la sortida, comença amb quitrà en busca del castell, de seguida una costa que feia previndré que la cursa seria forteta, tirant a criminal, però bueno…anaven passant els minuts i les hores pujant i baixant i cada pujada, un paisatge diferent, agraït i sobretot bonic, però també començant a notar els tipics dolorets, senyal de fer treballar la maquinaria, ja que tot bonic no pot ser.
Anàvem aguantant peatge a peatge, menjant plàtans i pastes i de tant em tan um traguet de líquid que tant agraïm, les hores i els kilòmetres passaven, i de cop i volta...el riu Ebre! Hòstia, axó já s’acaba...pos no!! Encara quedava una costa, però..quina costa, la mare que la va parir!! I per fir el castell, que a la majoria ens va parèixer molt més bonic que quan el vam deixar al principi de la cursa. Seguidament vam enfilar ja els carrers del poble i al final la meta, tan desitjada i bonica! Allí ja va cambiar tot, vinga salsitxes, vinga botifarra, cervesa a tope i vinaxo, així mos van passar tots els mals, bebent i contat com havia anat..hóstia aquella rampa, hóstia aquella baixada, Bueno em definitiva, ja tinc ganes de que vingue l´altra…La Foradada, del verbo forat.
Ah per cert, ja tinc el teclat arreglat, no patiu.
Aquí la visió d´un company que ha intentat fer la crònica lo millor possible.
(Carrete)
Felicitats carrete una cronica molt bona i en detallets molt curiosos.
ResponElimina