dimarts, 26 d’abril de 2011

Trail des Citadelles

El passat diumenge vaig encetar la meva participació internacional amb el Trail des Citadelles. Podies optar per tres distàncies diferents: 20, 40 i 70 quilòmetres. La meva tria es va decantar per la del mig, sobretot perquè una de les principals característiques d’aquesta prova és l’elevada probabilitat de córrer sota unes condicions climatològiques adverses. De fet, l’any passat va nevar i, en les anteriors edicions, la pluja sempre ha fet acte de presència.

Aquest cop, la sort ens va acompanyar i el diluvi del divendres i el dissabte es va aturar miraculosament, deixant pas a l’obertura de clarianes. Allò que no vam poder estalviar-nos va ser la gran quantitat de fang que transformava en pistes d’esquí algunes parts del recorregut. A l’Ebre, no estem gaire acostumats a transitar per senders de superfície tova. Normalment ens toca fer equilibris i sortejar una gran quantitat de pedres punxoses. Aquest aspecte, juntament amb el paisatge verdós que t’embolcalla en tot moment, em porta a etiquetar aquesta cursa d’excel·lent.


Lavelanet és un municipi petit i molt ben connectat amb la muntanya. Després del tret de sortida, només et cal fer cinc cents metres d’asfalt. És cert que després te’n tornes a trobar, però és molt poc significatiu. Un altre detall que singularitza aquest trail és l’arribada. La gent espera l’aparició dels participants des de la plaça principal, quan aquests inicien el descens d’un corriol amb molta pendent. A la línia de meta només t’espera l’apuntador. Els espectadors xalen més mirant l’estil amb què baixen els corredors. Per quin motiu serà...

Jesús Auré
facebook.com/jesusaure

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada